5/09/2010
Moment magic
Aquest ha estat un dels moments magics del viatge en que una es pregunta si aixo esta passant de veritat
En els autobusos que circulen per la ciutat els homes entren i seuen a la part del davant i los dones al darrera.
Quan he agafat un bus per anar a la terminal d autobusos tots els seients femenins ja estven ocupats i unes dones m han fet seure en el darrer dels homes, on a vegades s hi aseu alguna dona. Doncs be, un home gran m ha fet fora de mala manera. Jo amb un bon sonriure i en catala l hi he dit "que et donguin pel ...." i me n he anat dreta enmig de les dones. Una dona gran que ha passat mes vergonya que jo (elles ho viuen cada dia) m ha cedit el seient que jo no volia pero que he hagut d acceptar i ens hem abracat. A mi em queien llagrimots d emocio, llavors m ha pagat el bitllet (10 centims d euro) i m ha regalat un paquet de datils.
Momento magico
Viajando siempre hay algunos momentos magicos en los que una see pregunta si realmente esto no es un sueño
cuando cogi un autobus para ir a la terminal de autobuses todos los asientos femeninos estaban ocupados y unas mujeres me dijeron que me sentara en el ultimo asiento de hombres en el que a menudo se sientan algunas mujeres. Pues bien un hombre bastante mayor vino y me echo. Yo sin problemas me fui con la mujeres. El grupo de mujeres presentes se sintio avergonzado por la escena i una mujer mayor se levanto y me cedio su asiento, que conmovio el hecho y nos abrazamos. No basto con esto sino que pago mi billete (10 centimos de euro) y me regalo un paquete de datiles
Kandovan
Des de Tabriz he anat a Kandovan, l'anomenada mini Capadocia de l'Iran. Es nomes un poblet pero les antigues cases troglodites encara estan habitades. Com a la Capadocia, les cases han estat escarvades en un terreny volcanic i amb apariencia de boltets gegantins. Es un poble en el que el temps s'ha aturat es veuen rucs pel carrer, que els porten a buscar aigua, i fems i animals per tot arreu, encara que ja es comença a veure alguna casa amb souvenirs i alguna altra en que volen ensenyar l interior a canvi d una propina
M'ha sobtat que les dones totes anaven vestides amb vels estampats de coloraines, i tot aixo a nomes 50 quilometres de Tabriz on les dones majoritariament van fosques.
En general la gent sol ser molt amable i amb moltes ganes de parlar, sempre hi ha alguna excepcio, es clar. La gent no va a la cacera del turista intentant cobrar-li uns rials mes del que toca, sera que tenen pocc turistes. En el minibus d anada a Kandovan, en pujar una dona m'ha cridat i m'ha fet lloc al seu costat. La dona de 42 anys m explicat que treballava d enginyera agronoma en la ciutat de Osku i que aprofitava els 55 minuts de trajecte per estudiar angles, portava apunts i avui ha pogut practicar, hem estat xerrant tota l'estona, llavors m'ha ajudat a contratar un taxi per la resta del trajecte.
CASTELLA
Hoy des de Tabriz he ido a la mal llamadamini Capadocia iraniana Kandovan.
Es un pequeño pueblo donde alguna gente aun habita las casas trogloditas excavadas en la roca.
Es un pueblo perdido en el tiempo donde se ven burros y animales por las calles con alguna muestra de la llegada de un poco de turismo: algun sovenir, alguna gente que quiere mostrar su cassa a cambio de una propina. Y... algo realmente curioso los velos de lass mujeres son de colorines estampados cuando en tabriz a 50 kilometros casi todos los velos son osuros