Si a per tot el pais ja costa creuar el carrer, aqui es un suicidi, no hi ha quasi semafors i els poc que hi han no es respecten. El perill mes gran que trobo es el transit, les motos circules per tot arreu a tota velocitat, per la vorera, pel bazaar.....
Despres d haverme passejar per bazaars preciosos aquest no val res.
El que si m ha agradat es el museu, hi ha mes peces aqui que en el palau de Darius a Susa.
CASTELLA
Cruzar la calles es un suicidio, siempre busco un escudo protector para hacerlo (lease un irani). En todo el pais es dificil pero aqui todavia mas, los pocos semaforos que hay estan para saltarselos.
No me gusto el bazaar, pues los he vistos de preciosos pero si el museo de arte.
Kashan
Kashan
23 de setembre 2010
Coses bones que m han passat avui.
Passejant per bazar he anat a parar en un lloc precios, un sostre amb bobeda altissim i molt ben decorat, alla venien antiquitats i he compartit te amb uns homes que m han convidat.
He visitat les cases senyorials restaurades, en la primera d elles m he trobat amb una mare amb una filla d uns 20 anys que caminava amb molta dificultat, l he ajudada a baixar unes escales, posteriorment me les he trobat en una altra de les cases que he visitat, quan la filla m ha vist ha dit alguna cosa a la mare i aquesta ha vingut a oferirme un petit bracalet.
M ha encantat veure part de les muralles que envoltaven la ciutat, queda una mena de fort un hi havia un gran diposit d aigua abobedat i fet de rajols i actualment hi ha uns horts
A uns 7 quilometres de la cuitat hi ha els jardins FIN, que diu la llegenda que la persona que els va dissenyar els va fer segons la imatge que ell tenia del paradis. Be ho entenc perque hi ha un estany d on brolla aigua fresca i aixo al desert es el paradis.
L aigua surt i es conduida a la ciutat mitjancant canals oberts, esta ple de petits restaurants enmig dels canals i els iranians van a menjar els divendres. Els restaurants son tipics, sense taules, hi ha unes plataformes encatifades i la gent menja alla.
Vaig fer el recorregut fins la ciutat i pel cami vaig visitar la zona arqueologica mes antigua del centre del Iran, Sialk, una antigua ciutat de 6000 anys d antiguitat, es conserva una mena de zigurat i han trobat moltes restes ceramiques de diferents periodes, moltes estan al Louvre.
En saber que jo parlava frances varen posar a la meva disposicio un guia, un home gran que havia treballat des de que era nen amb arqueolegs francesos, va estar encantat de fer petar la xerrada amb mi i ensenyarme trovalles.
Ja a prop del hotel una familia em va convidar a compartir un melo amb ells.
He tingut el privilegi de poderme alotjar en un petit hotel que es una casa antugua de fang que van restaurant.
El bazaar es una passada de bonic, a mes de les cupules que hi ha a tots els bazars, aquí algunes d elles son molt altes i formen una mena d estalactites amb frescos (bastant fets malbe) al damunt.
Vaig anar a Abyaneh, un petit poble oasis en una vall en el que totes les cases son de fang vermellos.
Per arribarhi, en taxi, vaig haver de passar per Natanz, el lloc on el govern esta fent experiments nuclears, mai havia vist tants de tanks vigialant i apuntant no se pas on.
Castella
A menudo a uno le passan cosas buenas, que dejan un buen sabor.
Ayer una familia me invito a comer de picnic con ellos, tuve que rehusar pues el taxista me estaba esperando.
Me ha encantado Kashan, creo que es tan o mas bonita que Yazd. De todas formas es mas vital, hay mas gente viviendo en casas antiguas.
El bazaar es precioso, se conservan hammans, mezquitas y partes con altas bobedas decoradas.
Toudeshk
20 setembre 2010
El darrer mati a Esfahan l'he passat visistant 2 palaus, ambdos amb molt ornamentats amb petits mirallets formant unes estalactites i amb frescos a les pareds.
21 setembre 2010
Toudeshk
Llavors el desert, estic a Toudeshk un poble de 2000 habitants, pero no cal pensar en un idilic oasis amb palmeres, esta al costat de la carretera principal i no hi ha ni una palmera ni un arbre, amb tele i conexio a internet. Estic pero visquent amb una familia, en una casa tradicional de fang i palla amb un gran pati interior, les sales d estar, dues sales sense mobles nomes amb catifes, serveixen d habitacions a la nit .
Estic amb 3 turistes mes. Ahir tarda Reza (el cap de familia ens va passejar pel poblet i vam veure coses que fins ara a Yard i en altres llocs ja havia vist pero estaven en desus. Els canals d aigua i la gran cisterna encara proporcionen aigua al poble. La gent encara es va a banyar al hamman, no te banys a casa seva.
Ens han invitat a entrar en una altra casa i hem vist la pastera i el forn, el forn de llenya el tenen en desus pero en fan servir un d electric molt rudimentari. Es de les poques families que tenen un pou pero al costat del vell torn tenen un motor electric.
Per guanyarse la vida, els homes treballen en una fabrica textil, la unica i les dones teixeixen alfombres a casa seva.
Hi ha algun ramat, n hem vist un de camells, els tenen com ees pot tenir a casa nostra un ramat de xais, de dia pasturen al desert i al vespre els tanquen a l estable. Aquest camells es crien per la carn
En aquesta casa el menjar es delicios
CASTELLA
20 de setiembre 2010
Mi ultima mañana en Esfahan ha servido para visitar dos de los palacios que me faltaban.
De lineas exteriores sencillas pero muy ornamentados interiormente. Pequeños mosaicos espejos adornan los techos formando una especie de estalactitas. En las paredes hay frescos y en todas las habitaciones una chimenea.
21 de setiembre 2010
Toudeshk
Es un pueblo de 2000 habitantes en el desierto. No es idilico, todo lo contrario esta al lado de la carretera y no hay un solo arbol.
Pero estoy alojada cn una familia y ello me permite conocer como es realmente la vida en el campo.
Estoy con 3 turistas mas,
Ayer con Sadir recorrimos las calles del pueblo y pude ver servicios que aun se utilizan aquí y que estan en desuso en otro pueblos que he visitado.
El haman sirve aun como casa de baños y la gran cisterna que alimenta los grifos del pueblo se nutre de los antiguos canales que traen el agua desde la montaña.
Los hombres trabajan en la unica fabrica textil que hay y las mujeres tejen alfombras en sus casas.
Vimos un rebaño de camellos que estaba en un establo recien llegado del desierto donde pasa el dia. Crian los camellos para la carne.
Toudeshk
20 setembre 2010
El darrer mati a Esfahan l'he passat visistant 2 palaus, ambdos amb molt ornamentats amb petits mirallets formant unes estalactites i amb frescos a les pareds.
21 setembre 2010
Toudeshk
Llavors el desert, estic a Toudeshk un poble de 2000 habitants, pero no cal pensar en un idilic oasis amb palmeres, esta al costat de la carretera principal i no hi ha ni una palmera ni un arbre, amb tele i conexio a internet. Estic pero visquent amb una familia, en una casa tradicional de fang i palla amb un gran pati interior, les sales d estar, dues sales sense mobles nomes amb catifes, serveixen d habitacions a la nit .
Estic amb 3 turistes mes. Ahir tarda Reza (el cap de familia ens va passejar pel poblet i vam veure coses que fins ara a Yard i en altres llocs ja havia vist pero estaven en desus. Els canals d aigua i la gran cisterna encara proporcionen aigua al poble. La gent encara es va a banyar al hamman, no te banys a casa seva.
Ens han invitat a entrar en una altra casa i hem vist la pastera i el forn, el forn de llenya el tenen en desus pero en fan servir un d electric molt rudimentari. Es de les poques families que tenen un pou pero al costat del vell torn tenen un motor electric.
Per guanyarse la vida, els homes treballen en una fabrica textil, la unica i les dones teixeixen alfombres a casa seva.
Hi ha algun ramat, n hem vist un de camells, els tenen com ees pot tenir a casa nostra un ramat de xais, de dia pasturen al desert i al vespre els tanquen a l estable. Aquest camells es crien per la carn
En aquesta casa el menjar es delicios
20 de setiembre 2010
Mi ultima mañana en Esfahan ha servido para visitar dos de los palacios que me faltaban.
De lineas exteriores sencillas pero muy ornamentados interiormente. Pequeños mosaicos espejos adornan los techos formando una especie de estalactitas. En las paredes hay frescos y en todas las habitaciones una chimenea.
21 de setiembre 2010
Toudeshk
Es un pueblo de 2000 habitantes en el desierto. No es idilico, todo lo contrario esta al lado de la carretera y no hay un solo arbol.
Pero estoy alojada cn una familia y ello me permite conocer como es realmente la vida en el campo.
Estoy con 3 turistas mas,
Ayer con Sadir recorrimos las calles del pueblo y pude ver servicios que aun se utilizan aquí y que estan en desuso en otro pueblos que he visitado.
El haman sirve aun como casa de baños y la gran cisterna que alimenta los grifos del pueblo se nutre de los antiguos canales que traen el agua desde la montaña.
Los hombres trabajan en la unica fabrica textil que hay y las mujeres tejen alfombras en sus casas.
Vimos un rebaño de camellos que estaba en un establo recien llegado del desierto donde pasa el dia. Crian los camellos para la carne.
Esfahan 2
ESFAHAN
16, 17, 18 setembre 2010
Oh Esfahan que bonica ets!
La gran placa del Iman, la segona mes gran del mon es un lloc precios.
Les mesquites tambe m han agradat molt, encara no les he visitat totes. Avui he anat a veure el ponts que creuen el riu Zayandeh.
Com de costum me he fet la foto amb una familia que estava de picnic en el parc del costat del riu i he contestat a les tipiques preguntes.
Ahir vaig tenir la sort de poder sopar be, amb altres turistes varem anar a un restaurant tradicional i vaig menjar Dizi que aquesta vegada va estar molt bo.
Hi ha tan pocs turistes que ens anem trobant continuament i es com si ens coneguessim de tota la vida.
Quan entro en un hostel en una altra ciutat sempre sento algun que diu Hi ROSA!
CASTELLA
Esfahan es una de las ciudades mas bellas del mundo, la plaza del Iman, la segunda mas grande del mundo es encantadora, como para sentarse sobre el cesped y dejar transcurrir las horas. Las mezquitas parecen sacadas de Las mil y una noches y los atiguos puentes sobre el rio Zayandeh dejan boquiabiertos a quien los observa por vez primera.
19 de setembre
IRAN el menjar
La primera setmana ha estat terrible, tots els restaurants i fast foods tancats, i a mes estava prohibit menjar el public durant el Ramadan.
Jo comprava pa i el que trobava: datils, formatge, llagurt i raims i m ho menjava a l hotel.
Quina manera mes facil d aprimarse!
Des de que s' ha acabat el Ramadan en general esmorzo un entrepa amb una mena de pernil de no porc amb enciam ,tomata i pickles i una Coca Cola.
La cuina no es pas massa gustosa, i es a mes a mes molt poc variada.
Els dolcos si que son bons i variats
Tambe es troben moltes botiguetes que fan sucs naturals i estan bonissims. En aquests moments en fan de pastanaga i de melo, suposo que van canviant segons els fruits de temporada.
Mengen molt de kebak, que aquí son uns pinxos de carn de vedella, xai o pollastre que solen acompanyar d arros o amanida.
A part de kebak he menjat:
Dizi que es una mena de cocido de carn de vedella amb verdures, i que es menja primer el caldo on s'hi fa estovar pa i despres la part solida que es xafa amb una mena de morter.
Alberginia amb carn picada
Peix fregit amb arros bullit
Sopa de verdures
Pasta italiana amb molta maionesa
El llagurt esta molt bo i tenen una mena de beguda que sembla barreja d aigua amb gas i llagurt, ben fresc esta bo o be llagurt amb aigua natural i menta.
Els divertit veure les ampolles tipiques de cervesa plenes de malta amb suc de fruits
Els dolcos tipics d Esfahan son com una mena de torrons blancs i tous (entre torro i mashmellow) amb pistaxos barrejats.
QUART DIA
Avui ha estat el meu quart dia a Esfahan
Les mesquites son meravelloses, totes amb mosaics majoritariament blaus, tant a l exterior com a l'interior. Es el que sempre havia somiat veure
A la placa del Iman i ha les dues mes boniques del mon (segons diuen) la del Iman, molt gran i tota ella amb una decoracio extraordinadia amb tons de blaus.
L'altre la Sheikl Lotfollah no te minarets, nomes un passadis de porta a una gran cupula decorada amb tons beixos tan per dins com per fora i amb el reflex del sol agafa tons rosats.
LA COMIDA EN IRAN
La primera semana ha sido terrible pues estaban con el Ramadan y los restaurantes i tenderetes de comida estaban cerradas y estaba prohibido comer en publico. Asi que yo compraba un poco de pan i datiles, uva, yogurt y queso y comia en mi habitacion
Luego la cosa mejoro pero la comida aquí no es ni sabrosa no variada.
Normalmente desayuno de un bocadillo con jamon no pork y una Coca Cola.
Como a mediodia una ensalada o un helado o un bocadillo y por la noche voy a un restaurante.
He decidido que los buenos restaurantes son los mas economicos ya que estan en la Lonely Planet y tienen sus menus con precios. Se puede comer bien por poco dinero, de 6 a 10 dolares por una buena cena.
CUARTO DIA EN IRAN
Hoy mi cuarto dia en Iran
Las mezquitas son fabulosas, en la plaza del iman hay según dicen las dos mas bellas del mundo.
La mezquita del iman, una mezquita enorme decorada tanto interiormente com exteriormente con mosaicos en tonos azules.
La Sheikl Lotfollah no tiene minateres, tan solo un pasillo que conduce bajo una gran cupula decorada en tonos beig.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)