Aixo de no haver de pensar quan et timen es tot un descans.
Als paisos asiatics et timen una mica mes (al Vietnam) o una mica menys pero aqui et cobren el preu que toca facis la cara que facis.
Estic al Kurdistan Irani, la gent es molt amable, fa uns moments quan consultava al mapa per buscar un internet cafe un senyor parlant angles m ha demanat si em podia ajudar i m ha acompanyat a un internet cafe mes proper i mes rapid que el que jo buscava.
Mols homes porten el vestit tradicional kurd, i el porten tant treballadors com yupies.
Les dones porten el foulard menys arrapat al cap, algunes negres i molt be arreglades amb una mena de gabardina fins a sobre genoll i pantalo negre amb sabates de talo i algun adorno petit de color blanc al foulard, altres tambe negres pero embolicades de cap a peus amb un gran vel i altres tambe embolicades amb un vel de colorins i els pantalons que surten son estampats.
Una dona d aquestes darreres ha vingut a parlar amb mi al mig del carrer, com que no ens enteniem ha buscar una dona que sapigues angles i han comencat les preguntes de sempres. Xulissima
Ah no he vist cap mes guiri
CASTELLANO
No tener que estar pendiente de cuando timan a uno es fenomenal.
En Asia siempre mas o menos le estan timando a uno, Vietnam se lleva el primer premio.
Estoy en el Kurdistan iraniano, la gente es muy amable, le encanta hablar conmigo.
Muchos hombres visten el traje tradicional lo mismo para trabajar que para ir a la oficina. La mujeres van aliviando un poco el negro y algunas se envuelven en velos estampados en colores llamativos de los que asoman unos pantalones mas llamativos aun