bye bye

darrers dies en la illa sud

Dissabte 30 gener

Quina sort, sembla que ja no tindrem mes reventons, ens han canviat les 4 rodes velles per noves (pagant l empresa de lloguer de cotxes)

Avui hem passejat 4 hores per l Abel Tasman park. Aquest park se sembla una mica amb la Costa Brava, moltes cales en mig de muntanyes que arriben al mar. Esta deshabitat i nomes hi ha tranport maritim que et deixa en una cala, llavors esta preparat per fer treks i tornar a peu (o en barca).


Sabado 30 enero

Vaya suerte la nuestra creeo que habremos acabado con los pinchazos pues a cuenta de la empresa no cambiaron las quatro ruedas.

Hoy hemos paseado durante quatro horas por el Abel Tasman Park. El paisaje me ha recordado a la costa Brava, muchas calas entre las montanas que llegan al mar. Solo hay tranporte maritimo que te deja en una de las calas y hay muchos opciones de treking para regresar andando o recorrer toda la costa.


Diumenge 31 de gener

Els neocenlandesos son molt i molt amables. Nomes deixen de ser ho quan manegen un cotxe. Els agrada correr i no suporten un cotxe que vagi a poc a poc (a 90 km h quan la maxima es 100). Llavors la seva especialitat es fer banyes i es per aixo que som un es banyudes.

Avui a Picton hem disfrutat de les vistes sobre el fiord Queen Charlotte. Aquí els fiords son molt mes amplis que al sud, pero molt macus.

Dema ens embarcarem per passar a la illa nord.



Domingo 31 de enero

Los neocenlandeses son muy amables siem pre y cuando no esten conduciendo. Les gusta correr y no soportan un coche a 90 km h cuando la velocidad maxima es 100. Asi pues les encanta en cuan do pueden adelantar hacerle al sufridor de a 90 cuernos. Y asi por el mundo vamos de cornudas/

Hoy en Picton hemos disfrutado de vistas sobre el fiordo Queen Charlotte. Aquí los fiordos son mas amplios que en el sur, pero preciosos.

Manana ya embarcaremos para passar a la isla sur.



el punt mes nord de la illa sud

CAP FAREWELL

Divendres dia 28 de gener


Shit, un altre rebenton, quina practica que tenim canviant rodes.

Be quan hem tingut el cotxe llest altre vegada, hem anat a passejarnos pel Farewell Spit, una llengua de sorra que tanca una part de la Golden Bay. Primer passejant per la vora del mar, llavors en mig d unes dunes molt blanques i mes tard hem tardat quasi 1 hora en trobar el cami de tornada. Be ben torrades pel sol i ben cansades hem arribat al cotxe despres de la passejada de 5 hores, uf, uf, uf.

Pero quin regal per la vista aquests llocs tan macos.



Viernes

Shit, otro pinchazo, que buenas y rapidas somos cambiando las ruedas/

Una vez reparado el coche hem paseado por la Farewell Spit, una lengua de arena que cierra parte de la Golden Bay, Primero paseando por la playa y luego por unas dunas blanquisimas y luego perdidas sin encontrar el camino de salida, una hora hemos tardado en encontrarlo. Y 5 horas despues de haber salido estabamos de vuelta al parquing, tostadas por el sol, el estomago vacio y cara y brazos de un tono moreno rojizo que da gusto.uf uf uf

Pero que gozada con el paisaje



fotos de kaikoura i havelock

TAKAKA

Dia 28 dijous

Estem al nord de la illa sud.

Des de Havelock hem caminat una mica i hem pogut veure la panoramica de tot el fiord.

Llavors ens en hem anat cap a la Golden Bay (a uns 150 quilometres).

Despres de trovar lloc per dormir a Takaka ens en hem anat cap a la platja. Hem caminat 1 hora, pero no hem pogut continuar perque la marea alta ens ho ha impedit. El mar estava precios, el lloc era aillat, l aigua transparent aixi que ens hem ben banyat a les 7 de la tarda al mar de Tasmania.


Jueves

Nos encontramos en el norte de la isla del sur.

Andando un poco desde Havelock hemos podido contemplar todo el fiordo.

Luego hemos viajado hasta la Golden Bay.

En Takaka despues de conseguir alojamiento hemos ido a la playa. Anduvimos 1 hora pero no pudimos continuar a causa de la marea alta, asi que nos hemos banado en el mar de Tasmania a las 7 de la tarde en un agua transparente y calida.


desde kaikoura


Dia 27 Kaikoura i Havelok

El poble de Kaikoura esta en una petita peninsula on hi ha molts animals marins.

Mentre la Lluisa anava en vaixell per observar balenes (n ha vistes 2), jo he fet un trek de 2 hores.

He arribat a una colonia de foques i m he ben emportat un ensurt quan pel cami quasi en trepitjo una que estava dormint, jo he fet un bot i ella no m ha ni mirat.

Quan ha despejat el dia la vista era meravelllosa, un mar blau turquesa, uns afloraments marins que crec que eren dolomies, pero que agafaven unes formes molt boniques, i unes muntanyes molt altes al costat del mar.

Ja des del cotxe i cami cap al nort hem vist moltissimes foques.

Com que en maori Kaikoura vol dir llagosta fresca, i la ocasión la pintan calva, hem aprofitat per cruspirnos una llagosta entre les dues que hem acompanyat amb una sopa de peix tipica de la zona i musclos.

Ara estem en un hostel a Havelok



El pueblo de Kaikoura esta en una pequena peninsula desde la que se pueden observar muchos animales marinos.

El mar es alla de color azul turquesa, en la playa hay afloramientos dolomiticos de formas caprichosas i unas montanas muy altas llegan junto al mar. Hay muchisimas focas en los alrededores del pueblo y a lo largo de la costa en direccion norte.

Kaikoura en maori significa langosta fresca y como hay muchisimas , en un kiosco de la playa hemos aprovechado la ocasión zampandonos una entre la dos, acompanada de mejillones i sopa de pescado del pais



PENINSULA DE BANKS

chistchurch

Dilluns 25

Un gran crater sortit del mar, el volca enganxat a la terra formant una peninsula, el crater es obert i alla hi ha una badia, i els costats del con volcanic en contacte amb el mar formen petites cales, i el mes important de tot el mar d un color blau turquesa que mai havia vist i tot aixo es diu la peninsula de Banks.

Al l istme un llac precios a tocar el mar on hji havia infinitat de cignes negres i anecs paradise que nomes es troven a nova Zenlanda de cos negre i cap blanc.


Lunes 25

Un gran crater que surgio del mar, el cono unido a tierra firme por un istmo, el crater es abierto i el mar penetra en el formando una bahia. La paredes exteriores del cono en con tacto con el mar forman bahias. El mar de un azul turquesa como nunca en mi vida habia visto.

En un lago junto al mar hemos visto infinidad de cisnes negros y de patos paradise de cuerpo negro y cabeza blanca que solo se encuentran en este pais





els pankekes i l arthur pass

recorreguent el pais

Dia 22 de gener 2010, divendres

Avui hem vist els glaciars Fox i Franz Josef. Al primer hi havia hagut uns desprendiments i estava prohibit acostar se hi, aixi que hem hagut de fer un petit trek d hora i mitja per poder veure l be.

El Franz Josef es espectacular.

Hem trobat allotjament en una petita escola considerada edifici historic i reconvertida en mini alberg que ens han llogat per a nosaltres dues. Aixo esta a Okarito a un s 20 kilometres dels glaciars i al costat del mar.


Dia 22 de enero 2010, viernes

Hoy hemos visto los glaciares Fox y Franz Josef. Para poder contemplar a gusto el primero hemos tenido que andar un par de horas ya que unos desprendimientos impedian acercarse, asi pues hemos recurrido a ver una buena panoramica.

El segundo es simplemente espectacular.

Nos alojamos en el pueblo de Okarico a unos 20 kilometros de los glaciares. Un pueblecito al lado del mar, en una antigua escuela reconvertida en albergue y que hemos alquilado para las dos.


How cosy!


Dia 23 dissabte

El dia estava despejat, hem tornat cap els glaciars i des d alla a la platja de Gilespies des d on teniem una meravellova vista del Mount Cook, el Tasman, el Fox i els glaciars, despres ja varem posarnos en marxa cap a Greymouth. Pero sorpresa en plena carretera ens varem arramblar massa cap a la cuneta i vam reventar una roda. Roda de recanvi mes petita que la normal i carretera i manta. De cop ens varem donar compte que una altre roda tambe estava tocada i amb penes i treballs i una roda pseudodeshinflada varem arribar a Greymouth.


Dia 23 sabado

Amanecio despejado y aprovechamos para echar un ultimos vistazo a los glaciares y a los Alpes Neozanlandeses. Fuimos a la playa de Gilespies desde donde se divisa una preciosa vista panoramica.

Ya de camino hacia Greymouth nos metimos en un agujero en el borde de la carretera y pinchamos una rueda y otra salio malparada asi que despacito con seguimos llegar a la ciudad.


Dia 24 diumenge

Quina sort i quin noi mes amable, en un tres i no res l agencia ens ha canviat el cotxe i a les 11 del mati teniem el problema vehicular solventat.

Hem anat a veure un es formacions rocoses en mig del mar a 50 quilometres a nord de Greymouth que m han semblat molt maques. Unes dolomies esculpides per les ones marines, el lloc s anomenen LES PANCAKE DE PUNAKAIKI.

Llavors hem fet cami cap a la costa est passant per Arthurs Pass, valls, muntanyes, tots moltt verd i amb unes vistes indescriptibles.


Dia 24 domingo

Que suerte hemos tenido la agencia nos ha proporcionado un coche nuevo y ni tan siquiera hemos tenido que esperar a que nos reparassen el nuestro.

Hemos ido a LES PANCAKE DE PUNAKAIKI a unos 50 quilometros de Greymouth, son unas rocas cerca de la playa que las olas han esculpido formando unas caprichosas formas.

Luego a traves del Arthur Pass, con vistas espectaculares, aguas cristalinas y vegetacion abundante hemos llegado a Christchurch en la costa este


GRACIES

gRACIES PELS MAILS QUE ENVIEU  I QUE NO PUC CONTESTAR, TROBO CONECCIO A INTERNET POQUES VEGADES I ES CARISSIM

GRACIAS POR LOS MAILS QUE ME ENVIAIS PERO NO PUEDO RESPONDER YA QUE LA CONEXION A INTERNET ES MU8Y CARA Y POCO FRECUENTE EN LOS PUEBLECITOS EN QUE ME ALOJO

--
tot el que menjo
http://manducajant.blogspot.com/
les meves fotos/my pictures
http://picasaweb.google.es/rmanell
ALL MY BLOGS
http://bloggerdebloggers.blogspot.com/


Mount Cook

CATALA

Cap el Mount Cook

Hem dormit en una granja a prop de Omarama, un lloc fabulos.

Avui dimecres 20 de gener hem anat al peu del Mount Cook, no hem tingut massa sort amb el temps i no hem pogut veure el cim, hem fet un trek de 4 hores i nomes hem pogut veure els glaciars que quedaven als nostres peus pero cap cim i per acabar d adobar ho ha plogut amb la qual cosa hem arribat a baix ben xopes. Menys mal que quan hem volgut anar a veure el glaciar Tasman no plovia i hem trobat que el lloc era encantador, un gran llac feia de desguas del mes gran glaciar de Nova Zelanda (25 quilometres de llargada i 100 metres quadrats de superficie), i en el llac hi habia uns icebergs enormes.

Despres hem anat a veure el llac TEKAPO, d un blau molt pujar degut als cristalls que conte l aigua.


CASTELLANO

Hacia el Mount Cook

El tiempo no acompano pues ni tan siquiera pudimos vislumbrar la cumbre. Pero muy animadas hicimos un trek de unas 4 agotadoras horas, y acabamos, cansadas, sin ver nada y mojadas como patitas.

Fue una suerte que no nos desanimaramos y fueramos al glaciar Tasman que desguaza en un lago del mismo nombre con unos enormes icebergs.

Estuvimos alojadas en una preciosa granja, un lugar encantador.




RECORREGUT PEL SUD


DISSABTE 16 GENER
Oh my god
Quins animalons
He vist tuatara, els unics descendents dels dinosauris que encara viuen.
Estan a Invercagill i evidentment controlats, en llibertat pero en uns jardinets tancats, n hi ha 8.

DIUMENGE 17 GENER
Wonderfull
Avui he vist pinguins, els pinguins d ulls grocs, anaven arrivant nadant a la platja d un en un o de dos en dos, estaven una estona per assecarse i paxop paxop anaven cap el niu.

Tambe he vist un bosc petrificat (del Jurasic),ha estat molt i molt interessant.

Estem a Kaka point, en una regio anomenada ELS CATLINS.

DILLUNS 18 GENER
Ha estat un dia magic
De bon mati hem sortit de Kaka Point per anar a una platja anomenada Jacks Bay (uns quants quilometres per carretera sense asfaltar, pero hi ha hagut recompensa. Una vista extrordinaria des de la platja i mentre la contemplavem ha vingut a veurens una foca. Surt de l aigua tota cofoia i es posa a contemplarnos i s ha anat acostant. L hem pogut fotografiar fent tota mena de moneries.
I aquest vespre hem pogut contemplar pinguins blaus. Quan ja fosquejava anaven arribant en grups a la platja des de l aigua, els grups eren de 3, 4, 8... Llavors pujaven cap el planer des d on les contemplavem i anaven cap als seus nius, en dues ocasions hem tingut una filera de 4 pinguins quasi a tocar.


YA EN LA ISLA SUR DE NUEVA ZELANDA


Lunes 13 enero 2010

Al llegar a Queenstown nos acompaño la lluvia y el frio, el tiempo adecuado para dormir despues de tantas horas de viaje


Martes 14

Amanecio con un sol esplendido y pudimos ver el lago y continuar hasta Glenorchy, un paisaje fabuloso.

Dormimos en Te Anau.


Miercoles 15

La joya de la corona para los kiwis, Milford Sound. El dia no era precioso, nublado pero no nos impidio hacer la excursion. El fiordo maravilloso, con una densidad elevada de turistas. El camino para llegar a Milford Sound impresionante como el mismo fiordo, com unas montañas que caian en vertical al lado de la carretera.

Ya de vuelta hicimos un par de excursiones cortas y una de larga (3 horitas con lluvia(


Jueves 16

Hoy el dia volvio a amanecer esplendido, fuimos a Mapuri lake donde cruzamos un brazo del lago y anduvimos unas cuatro horas. Desde la cumbre se divisava una vista del lago y las montañas, fantastica.

Por la tarde hemos visitado la cueva de las luciernagas. Una cueva con rio subterraneo incluido donde vives miles de luciernagas que brillan en la oscuridad. El efecto es sorprendente, me ha encantado la visita.


Los bosques por los que he andado hoy son caracteristicos del pais. Una especie de haya endemica de la zona con un sotobosque con musgo de diferentes clases.

Los bosques de ayer tenian enormes helechos




Auckland


La Lluisa i jo ja hem arribat a Nova Zelanda
Despues de un viaje interminable con Brunei Airlines desde Londres y con escala en Dubai (donde aunque de noche divisamos el nuevo rascacielos), Brunei y Brisvane, DEU NI DO, hemos llegado a Auckland y estamos esperando el avion que nos llevara a Queenstown.