Si a per tot el pais ja costa creuar el carrer, aqui es un suicidi, no hi ha quasi semafors i els poc que hi han no es respecten. El perill mes gran que trobo es el transit, les motos circules per tot arreu a tota velocitat, per la vorera, pel bazaar.....
Despres d haverme passejar per bazaars preciosos aquest no val res.
El que si m ha agradat es el museu, hi ha mes peces aqui que en el palau de Darius a Susa.
CASTELLA
Cruzar la calles es un suicidio, siempre busco un escudo protector para hacerlo (lease un irani). En todo el pais es dificil pero aqui todavia mas, los pocos semaforos que hay estan para saltarselos.
No me gusto el bazaar, pues los he vistos de preciosos pero si el museo de arte.
Kashan
Kashan
23 de setembre 2010
Coses bones que m han passat avui.
Passejant per bazar he anat a parar en un lloc precios, un sostre amb bobeda altissim i molt ben decorat, alla venien antiquitats i he compartit te amb uns homes que m han convidat.
He visitat les cases senyorials restaurades, en la primera d elles m he trobat amb una mare amb una filla d uns 20 anys que caminava amb molta dificultat, l he ajudada a baixar unes escales, posteriorment me les he trobat en una altra de les cases que he visitat, quan la filla m ha vist ha dit alguna cosa a la mare i aquesta ha vingut a oferirme un petit bracalet.
M ha encantat veure part de les muralles que envoltaven la ciutat, queda una mena de fort un hi havia un gran diposit d aigua abobedat i fet de rajols i actualment hi ha uns horts
A uns 7 quilometres de la cuitat hi ha els jardins FIN, que diu la llegenda que la persona que els va dissenyar els va fer segons la imatge que ell tenia del paradis. Be ho entenc perque hi ha un estany d on brolla aigua fresca i aixo al desert es el paradis.
L aigua surt i es conduida a la ciutat mitjancant canals oberts, esta ple de petits restaurants enmig dels canals i els iranians van a menjar els divendres. Els restaurants son tipics, sense taules, hi ha unes plataformes encatifades i la gent menja alla.
Vaig fer el recorregut fins la ciutat i pel cami vaig visitar la zona arqueologica mes antigua del centre del Iran, Sialk, una antigua ciutat de 6000 anys d antiguitat, es conserva una mena de zigurat i han trobat moltes restes ceramiques de diferents periodes, moltes estan al Louvre.
En saber que jo parlava frances varen posar a la meva disposicio un guia, un home gran que havia treballat des de que era nen amb arqueolegs francesos, va estar encantat de fer petar la xerrada amb mi i ensenyarme trovalles.
Ja a prop del hotel una familia em va convidar a compartir un melo amb ells.
He tingut el privilegi de poderme alotjar en un petit hotel que es una casa antugua de fang que van restaurant.
El bazaar es una passada de bonic, a mes de les cupules que hi ha a tots els bazars, aquí algunes d elles son molt altes i formen una mena d estalactites amb frescos (bastant fets malbe) al damunt.
Vaig anar a Abyaneh, un petit poble oasis en una vall en el que totes les cases son de fang vermellos.
Per arribarhi, en taxi, vaig haver de passar per Natanz, el lloc on el govern esta fent experiments nuclears, mai havia vist tants de tanks vigialant i apuntant no se pas on.
Castella
A menudo a uno le passan cosas buenas, que dejan un buen sabor.
Ayer una familia me invito a comer de picnic con ellos, tuve que rehusar pues el taxista me estaba esperando.
Me ha encantado Kashan, creo que es tan o mas bonita que Yazd. De todas formas es mas vital, hay mas gente viviendo en casas antiguas.
El bazaar es precioso, se conservan hammans, mezquitas y partes con altas bobedas decoradas.
Toudeshk
20 setembre 2010
El darrer mati a Esfahan l'he passat visistant 2 palaus, ambdos amb molt ornamentats amb petits mirallets formant unes estalactites i amb frescos a les pareds.
21 setembre 2010
Toudeshk
Llavors el desert, estic a Toudeshk un poble de 2000 habitants, pero no cal pensar en un idilic oasis amb palmeres, esta al costat de la carretera principal i no hi ha ni una palmera ni un arbre, amb tele i conexio a internet. Estic pero visquent amb una familia, en una casa tradicional de fang i palla amb un gran pati interior, les sales d estar, dues sales sense mobles nomes amb catifes, serveixen d habitacions a la nit .
Estic amb 3 turistes mes. Ahir tarda Reza (el cap de familia ens va passejar pel poblet i vam veure coses que fins ara a Yard i en altres llocs ja havia vist pero estaven en desus. Els canals d aigua i la gran cisterna encara proporcionen aigua al poble. La gent encara es va a banyar al hamman, no te banys a casa seva.
Ens han invitat a entrar en una altra casa i hem vist la pastera i el forn, el forn de llenya el tenen en desus pero en fan servir un d electric molt rudimentari. Es de les poques families que tenen un pou pero al costat del vell torn tenen un motor electric.
Per guanyarse la vida, els homes treballen en una fabrica textil, la unica i les dones teixeixen alfombres a casa seva.
Hi ha algun ramat, n hem vist un de camells, els tenen com ees pot tenir a casa nostra un ramat de xais, de dia pasturen al desert i al vespre els tanquen a l estable. Aquest camells es crien per la carn
En aquesta casa el menjar es delicios
CASTELLA
20 de setiembre 2010
Mi ultima mañana en Esfahan ha servido para visitar dos de los palacios que me faltaban.
De lineas exteriores sencillas pero muy ornamentados interiormente. Pequeños mosaicos espejos adornan los techos formando una especie de estalactitas. En las paredes hay frescos y en todas las habitaciones una chimenea.
21 de setiembre 2010
Toudeshk
Es un pueblo de 2000 habitantes en el desierto. No es idilico, todo lo contrario esta al lado de la carretera y no hay un solo arbol.
Pero estoy alojada cn una familia y ello me permite conocer como es realmente la vida en el campo.
Estoy con 3 turistas mas,
Ayer con Sadir recorrimos las calles del pueblo y pude ver servicios que aun se utilizan aquí y que estan en desuso en otro pueblos que he visitado.
El haman sirve aun como casa de baños y la gran cisterna que alimenta los grifos del pueblo se nutre de los antiguos canales que traen el agua desde la montaña.
Los hombres trabajan en la unica fabrica textil que hay y las mujeres tejen alfombras en sus casas.
Vimos un rebaño de camellos que estaba en un establo recien llegado del desierto donde pasa el dia. Crian los camellos para la carne.
Toudeshk
20 setembre 2010
El darrer mati a Esfahan l'he passat visistant 2 palaus, ambdos amb molt ornamentats amb petits mirallets formant unes estalactites i amb frescos a les pareds.
21 setembre 2010
Toudeshk
Llavors el desert, estic a Toudeshk un poble de 2000 habitants, pero no cal pensar en un idilic oasis amb palmeres, esta al costat de la carretera principal i no hi ha ni una palmera ni un arbre, amb tele i conexio a internet. Estic pero visquent amb una familia, en una casa tradicional de fang i palla amb un gran pati interior, les sales d estar, dues sales sense mobles nomes amb catifes, serveixen d habitacions a la nit .
Estic amb 3 turistes mes. Ahir tarda Reza (el cap de familia ens va passejar pel poblet i vam veure coses que fins ara a Yard i en altres llocs ja havia vist pero estaven en desus. Els canals d aigua i la gran cisterna encara proporcionen aigua al poble. La gent encara es va a banyar al hamman, no te banys a casa seva.
Ens han invitat a entrar en una altra casa i hem vist la pastera i el forn, el forn de llenya el tenen en desus pero en fan servir un d electric molt rudimentari. Es de les poques families que tenen un pou pero al costat del vell torn tenen un motor electric.
Per guanyarse la vida, els homes treballen en una fabrica textil, la unica i les dones teixeixen alfombres a casa seva.
Hi ha algun ramat, n hem vist un de camells, els tenen com ees pot tenir a casa nostra un ramat de xais, de dia pasturen al desert i al vespre els tanquen a l estable. Aquest camells es crien per la carn
En aquesta casa el menjar es delicios
20 de setiembre 2010
Mi ultima mañana en Esfahan ha servido para visitar dos de los palacios que me faltaban.
De lineas exteriores sencillas pero muy ornamentados interiormente. Pequeños mosaicos espejos adornan los techos formando una especie de estalactitas. En las paredes hay frescos y en todas las habitaciones una chimenea.
21 de setiembre 2010
Toudeshk
Es un pueblo de 2000 habitantes en el desierto. No es idilico, todo lo contrario esta al lado de la carretera y no hay un solo arbol.
Pero estoy alojada cn una familia y ello me permite conocer como es realmente la vida en el campo.
Estoy con 3 turistas mas,
Ayer con Sadir recorrimos las calles del pueblo y pude ver servicios que aun se utilizan aquí y que estan en desuso en otro pueblos que he visitado.
El haman sirve aun como casa de baños y la gran cisterna que alimenta los grifos del pueblo se nutre de los antiguos canales que traen el agua desde la montaña.
Los hombres trabajan en la unica fabrica textil que hay y las mujeres tejen alfombras en sus casas.
Vimos un rebaño de camellos que estaba en un establo recien llegado del desierto donde pasa el dia. Crian los camellos para la carne.
Esfahan 2
ESFAHAN
16, 17, 18 setembre 2010
Oh Esfahan que bonica ets!
La gran placa del Iman, la segona mes gran del mon es un lloc precios.
Les mesquites tambe m han agradat molt, encara no les he visitat totes. Avui he anat a veure el ponts que creuen el riu Zayandeh.
Com de costum me he fet la foto amb una familia que estava de picnic en el parc del costat del riu i he contestat a les tipiques preguntes.
Ahir vaig tenir la sort de poder sopar be, amb altres turistes varem anar a un restaurant tradicional i vaig menjar Dizi que aquesta vegada va estar molt bo.
Hi ha tan pocs turistes que ens anem trobant continuament i es com si ens coneguessim de tota la vida.
Quan entro en un hostel en una altra ciutat sempre sento algun que diu Hi ROSA!
CASTELLA
Esfahan es una de las ciudades mas bellas del mundo, la plaza del Iman, la segunda mas grande del mundo es encantadora, como para sentarse sobre el cesped y dejar transcurrir las horas. Las mezquitas parecen sacadas de Las mil y una noches y los atiguos puentes sobre el rio Zayandeh dejan boquiabiertos a quien los observa por vez primera.
19 de setembre
IRAN el menjar
La primera setmana ha estat terrible, tots els restaurants i fast foods tancats, i a mes estava prohibit menjar el public durant el Ramadan.
Jo comprava pa i el que trobava: datils, formatge, llagurt i raims i m ho menjava a l hotel.
Quina manera mes facil d aprimarse!
Des de que s' ha acabat el Ramadan en general esmorzo un entrepa amb una mena de pernil de no porc amb enciam ,tomata i pickles i una Coca Cola.
La cuina no es pas massa gustosa, i es a mes a mes molt poc variada.
Els dolcos si que son bons i variats
Tambe es troben moltes botiguetes que fan sucs naturals i estan bonissims. En aquests moments en fan de pastanaga i de melo, suposo que van canviant segons els fruits de temporada.
Mengen molt de kebak, que aquí son uns pinxos de carn de vedella, xai o pollastre que solen acompanyar d arros o amanida.
A part de kebak he menjat:
Dizi que es una mena de cocido de carn de vedella amb verdures, i que es menja primer el caldo on s'hi fa estovar pa i despres la part solida que es xafa amb una mena de morter.
Alberginia amb carn picada
Peix fregit amb arros bullit
Sopa de verdures
Pasta italiana amb molta maionesa
El llagurt esta molt bo i tenen una mena de beguda que sembla barreja d aigua amb gas i llagurt, ben fresc esta bo o be llagurt amb aigua natural i menta.
Els divertit veure les ampolles tipiques de cervesa plenes de malta amb suc de fruits
Els dolcos tipics d Esfahan son com una mena de torrons blancs i tous (entre torro i mashmellow) amb pistaxos barrejats.
QUART DIA
Avui ha estat el meu quart dia a Esfahan
Les mesquites son meravelloses, totes amb mosaics majoritariament blaus, tant a l exterior com a l'interior. Es el que sempre havia somiat veure
A la placa del Iman i ha les dues mes boniques del mon (segons diuen) la del Iman, molt gran i tota ella amb una decoracio extraordinadia amb tons de blaus.
L'altre la Sheikl Lotfollah no te minarets, nomes un passadis de porta a una gran cupula decorada amb tons beixos tan per dins com per fora i amb el reflex del sol agafa tons rosats.
LA COMIDA EN IRAN
La primera semana ha sido terrible pues estaban con el Ramadan y los restaurantes i tenderetes de comida estaban cerradas y estaba prohibido comer en publico. Asi que yo compraba un poco de pan i datiles, uva, yogurt y queso y comia en mi habitacion
Luego la cosa mejoro pero la comida aquí no es ni sabrosa no variada.
Normalmente desayuno de un bocadillo con jamon no pork y una Coca Cola.
Como a mediodia una ensalada o un helado o un bocadillo y por la noche voy a un restaurante.
He decidido que los buenos restaurantes son los mas economicos ya que estan en la Lonely Planet y tienen sus menus con precios. Se puede comer bien por poco dinero, de 6 a 10 dolares por una buena cena.
CUARTO DIA EN IRAN
Hoy mi cuarto dia en Iran
Las mezquitas son fabulosas, en la plaza del iman hay según dicen las dos mas bellas del mundo.
La mezquita del iman, una mezquita enorme decorada tanto interiormente com exteriormente con mosaicos en tonos azules.
La Sheikl Lotfollah no tiene minateres, tan solo un pasillo que conduce bajo una gran cupula decorada en tonos beig.
Esfahan
Esfahan
Es una cuitat molt maca en rao diuen la mes maca del mon
La placa del Iman es com per seure i deixar passar les hores compemplant gent i ambient
Les meaquites i els ponts tambe son fantastics
Envio unes fotos perque ho pugueu veure
Hi ha molt poc turistes, tots ens anaem trobant de hostel a hostel i ens saludem com si fossim vells coneguts.
Anem a sopar amb grups. Ahir vaig probar el Dizi que vaig trobar delicios.
Es una ciudad preciosa. La plaza del Iman es tan bonita com me habian dicho y tambien los puentes y mezquitas le van a la zaga.
Mando unas fotos para que disfruteis de ello.
Yazd
En la foto se ve una de la muchas chimeneas que hay en Yazd para refrigerar las casas
el viatge
Es com un altre mon aquesta part de Iran.
Estic a la zona turistica i com que vaig a hostels m es molt mes facil afagirme a un grup per fer alguna excursio.
Les dones tornen a portar els vestits nomes negres i m ha cridat l atencio veure alguns homes amb una mena de pijama blanc o blau cel tal com vestien els homes al Pakistan, m he enterat que son refugiats afgans i que n hi ha uns 6 milions al Iran, deu ni do!
La gent continua amable com sempre, pero ja comenca a haver hi els aprofitats i homes amb motos practiquen el tiron per robar, com a per tot arreu.
Els taxistes tambe han apres a multiplicar el preu del recorregut per deu, el que pels locals consta 30 cms de dolar pels turistes 3 euros.
He trobat una altre dona que viatjava sola, australiana, pero ella havia contratat un conductor guia a Teheran que la passejava pel pais
CASTELLA
Esta parte del Iran es completamente distinta.
Es mucho mas turistica y me es mas facil para viajar, pues encuentro otros backpackers para compartir taxi y excursiones.
Me llamo la atencion el vestido tipo pijama que llevan algunos hombres, parece ser que son refugiados afganos y que hay unos 6 millones en Iran.
Yazd
Yard
13 setembre 2010
OH MY GOD, quina ciutat mes bonica!
Es una ciutat enmig del desert, la part nova es com totes pero la part vella esta tota contruida amb barreja de fang i palla. Tot son carrers molt estrets i laberintics amb mezquites, madrasses i antigues cases senyorials reconvertides en hotels que esta permes visitar.
Les cases totes tenen una mena de xemeneia que es un sistema d aire condicionat molt antic.
OH MY GOD que ciudad mas linda.
Es una ciudad en el desierto, con una parte antigua hecha de adobe, con calles laberinticas y estrechas salpicadas de mezquitas, madrazas y casas seoriales convertidas en hoteles.
Todas las casas tienen una enormes chimeneas que no son mas que un antiguo sistema de aire acondicionado
14 setembre 2010
Amb un tour de 8 persones i amb taxis hem visitat:
Meybod, una petita ciutat en el desert que ha estat interessant perque hem vist una mena de castell amb molt mal estst de conservacio pero per sota es veien les primeres vivendes troglodites que havian constituit la ciutat i que el damunt es va fer la fortalesa fa uns 1800 anys.
He vist el sistema de portar aigua a pobles i ciutats des de les muntanyes situades a uns 50 quilometres i que consisteix en uns canals antiquissims excabats a terra.
Tambe m ha cridat l atencio un antic colomar en aquest oasis per uns 4000 coloms i que proveia de ous, carn i guano a la comunitat.
Chak Chak un minuscul lloc desabitat penjat entre roques en mig del desert i que es un important centre de peregrinacio de la antigua religio zoroastriana. Nomes 5 dies a l any s omple de peregrins
Kharanaq, el govern va fer un poble nou pels habitants perque era massa car el manteniment del poble vell de fang, pero ha estat molt be poderlo visitar abans de que el restaurin per portarhi turistes.
CASTELLA
Hoy me apunte a un toru organoizado ya que de otro modo era emposible visitar los pueblos de los alredores.
Meybod fue el primero, un oasis y parada de la antigua ruta de la seda convertido en una ciudad, con una enorme fortaleza de 1800 años de antigüedad donde se puedes distinguir aun las antiguas viviendas trogloditas en su base. Todas las construcciones estan hechas de una mezcla de barro y paja.
En Meybod se conserva tambien el Caravansarai (antigua posada que servia tambien como lugar de intercambio de mercancias) y tambien una casa de hielo o lugar donde almacenaban hielo en verano para consumirlo en invierno.
Chak Chak es un minusculo oasis colgado de unos peñascos, solo habitado 5 dias al año y como lugar santo de peregrinacion para creyentes de la religion zoroastriana.
Kharanaq consta de 2 partes el viejo pueblo de barro y el moderno que construyo el gobierno ya que resultaba muy caro mantener el viejo.
El los pueblos y en el desierto se pueden ver aun la s antiguas canalizaciones para llevar el agua desde las montañas
Shiraz
Shiraz 10 setembre 2010
Els chadors i fulards de les dones ja han perdut el color que tenien al kurdistan.
El lloc es molt mes turistic, tambe vol dir mes car, i que la gent ja mira d estirar dolars per alla on pot.
Les mesquites son fantastiques, recobertes de mosaic a l exterior i de mosaic de miralls a l'interior.
En totes les mesquites em feien posar un chador, dels que ja teien preparats a la entrada per a les dones que no anavem embolicades fins als peus. En una de les mesquites, la mes important, em varen posar una guardiana que em va estar acompanyant tota l'estona i vigilant que no fes fotos ni em poses on no m'havia de posar. Els nois que anaven amb mi i que sempre entraven per una porta diferent, la dels homes, no varen tenir escolta com jo.
CASTELLA
Chadores i fulards han perdido el colorido que tenian en Kurdistan.
El lugar es muy turistico, sin turistas en este momento, con lo cual la amabilidad espera propina
Las mezquitas son preciosas, recubiertas de mosaicos en la parte exterior y de mosaicos espejos en las partes interiores
Persepolis i voltants.
La tomba de Cirus, les tombes de DariusI, ll, lll......., roques gravades amb escenes triunfals y la ciutat mes gran de l'imperi, Persepolis. Aquí hom sen el pes de la historia i dels milers de personatges que han passat per aquests llocs, m'ha agradat moltissim
CASTELLA
Persepolis y alrededores.
Frente a las tumbas de Dariol, ll, lll, Cirus y otros, frente a las rocas gravadas con escenas guerreras triunfales y contemplando la mayor ciudad del imperio, uno siente sob re si el peso de la historia y de los grandes hombres que pisaron estos lugares.
El tranporte ayer resulto muy facil pues los 2 turistas polacos y yo alquilamos un taxi para visitar el conjunto (40 $)
Ya de vuelta fuimos al bazar de las alfombras donde estuvimos regateando y ellos al final compraron 2 que tendran que acarrear 2 meses en su espalda.
De camino a Persepols vimos algunos nomadas con sus rebaños
No habia turistas extranjeros, tan solo del pais.
Ya acabo el Ramadan y se puede comer con normalidad, tiendas y tenderetes de comida estan abiertos.
La gente aquí tome un helado un poco especial para mi gusto, es de color blanco y sabe tal vez a chocolate blanco.
Los zumos de fruta estan muy ricos: melon, zanahoria, granada, limon son los que he probado
tercer dia a Shiraz 12 setembre 2010
Avui he continuat la ronda per Shiraz, he vist llocs maquissims.
Una Madrassa convertida en bazar, uns antics banys, una mezquita amb moltissimes columnes i com que jo estava sola moltes dones venint a preguntaqrme coses.
Hi ha els dos contrastes en aquestes ciutats turistique, des del taxista que em va demanar 3 dolars per un trajecte que costava 30 centims, al seguent que no em va voler cobrar res.
Vaig haver d esperar 2 hores a l estacio de busos, aixi que em vaig posar a fer una vora. Una dona assseguda al meu costat en veure la poca traça que jo tinc cosint es va empenyar en fer la vora cosa que va fer amb poca estona. Varem estar xerrant amb ella i el seu fill molta estona, va ser una bona experiencia.
A 2/4 d onze vaig agafar el bus per anar cap a Yard, on he arribat a 2/4 de 5 de la matinada. Ara ja he apres que quan hom arriva de nit o de matinada (inevitablement molt frequent) el millor es quedarse a la terminal d autobusos, alla hi ha unes sales amb catifes, homes separats de les dones, on es pot dormir a terra. Jo, una gran dormilona, he arribat en una sala plena de dones estirades damunt de les estores dormint i m he despertat unes hores mes tard quan nomes en quedava una.
CASTELLA
tercer dia en Shiraz
Yo solita, pues los dos chicos polacos ya se habian ido he continuado mi paseo por Shiraz, quizas vi cosas menores, estas que no vienen en la guia, pero que me han parecido preciosas: una mezquita con muchisimas columnas, una madrasa converttida en bazar de artesania y unos baños arabes antiguos.
Al estar sola he tenido oportunidad de hablar con varias personas y pasarlo bien en su compañía.
.
Susa i mes
.
Susa
Una de les grans ciutats de l'antigua Persia, ara es un petita ciutat amb un gran parc arqueologic que es un pilo de fang que havia estat el palau de Dario 500 anys AC. Caminant pel recinte es troben, restes de columnes, restes de ceramica i d escultures.
Choqa Zanbil
En mig del desert hi ha un enorme zigurat, part d'ell s'ha convertit en un turo de fang, pero el conjunt es magnific. En aquest desert hi ha molts turons per explorar que podrien ser antics zigurats.
Sustar
Increible, tot un antiquissim sistema de irrigacio i a la vegada aprofitaven el desnivell per un complicat sistema de molins. Ho he trobat precios.
Avui he viatjat amb dos germans polacs, ha anat perfecte perque visitar tots aquest pobles no ha estat facil, aixi hem pogut compartir transport.
CASTELLA
Susa era una de las grandes ciudades persas, en la actualidad apenas queda nada del enorme palacio de Dario, grandes montones de barro y restos esparcidos de columnas, ceramica y esculturas.
En Choqa Zanbil he podido visitar un enorme zigurat en medio del desierto
Sustar es fantastico, tienen un antiguo sistema de molinos para moler el grano y distrubuir agua a la poblacion, como el sistema no fue abandonado sino substituido para producir electricidar esta en muy buen estado de conservacion.
Los viajes sulen ser duros, pues a menudo no hay otro medio de transporte que el taxi, hoy he podido compartir muchos trayectos con 2 turistas polacos.
Bisotun
Bisotun
8 setembre 2010
He anat a veure els relleus esculpits a la muntanya.
Son de l'any 521 AC.
El mes conegut i mes ben conservat es un que representa a Dario i gent que li demana ajut i una mena d'angel de la antigua religio zoroastre sobrevola l'escena. Pero a mes el conjunt esta envoltat de lloances al rei escrites en cuneiforme i en tres diferents idiomes ja desapareguts, pero el fet va permetre desxifrar altres escriptures. Vaja va servir de diccionari al igual que la pedra Rosseta.
Es veuen moltes pedres escampades que s han anat desprenguent de la muntanya i moltes d elles amb inscripcions, es veuen tambe plataformes, antigues restes de temples, quin conjunt que debia ser?
Castella
Fui a ver los relieves esculpidos en la montana
son del 512 AC
El mas conocido y bien conservado representa a Dario con algunos de sus subditos y un angel de la religion zoroastro sobrevuela la escena. El conjunto esta rodeado de escritos de alabanza al rei en escritura cuneiforme y en 3 antiguos idiomas ya desaparecidos, cosa que sirvio para descifrar y conocer estos antiguos idiomas. Vaya como haver encontrado un diccionario trilingue grabado en la roca.
El resto nop esta en tan buenas condiciones de conswervacion, pero se pueden ver restos de antiguos templos y piedras labradas desparramadas en el conjunto
kurdistan
Sanandaj
La capital del Kurdistan irani, coneguda per Senna en l'antiguitat, es una ciutat agradable per estar.
Es barreja de ciutat vella i moderna a la vegada amb un bazaar inmens.
Molts homes encara van vestits a la manera tradicional.
La gent es molt amable i ve a saludarme pel carrer i preguntarme si necessito ajuda.
No he vist cap altre turista que no sigui jo. Ahir a Tabriz vaig veure 3 turistes que semblaven de la Europa del Est i la seva guarnimenta feia tan de riure com la meva.
CASTELLA
Sanandaj conocida en la antigüedad por Senna es la capital del Kurdistan iraniano.
Una ciudad antigua y moderna a la vez donde son muchos los hosmbres vestidos aun a la manera tradicional kurda.
Es un gustazo ser la unica turista, solo vi a un grupo de 3 ayer, y en especial las 2 chicas tenian el mismo aspecto chistoso que jo.
La gente es muy amable
mes iran
5/09/2010
Moment magic
Aquest ha estat un dels moments magics del viatge en que una es pregunta si aixo esta passant de veritat
En els autobusos que circulen per la ciutat els homes entren i seuen a la part del davant i los dones al darrera.
Quan he agafat un bus per anar a la terminal d autobusos tots els seients femenins ja estven ocupats i unes dones m han fet seure en el darrer dels homes, on a vegades s hi aseu alguna dona. Doncs be, un home gran m ha fet fora de mala manera. Jo amb un bon sonriure i en catala l hi he dit "que et donguin pel ...." i me n he anat dreta enmig de les dones. Una dona gran que ha passat mes vergonya que jo (elles ho viuen cada dia) m ha cedit el seient que jo no volia pero que he hagut d acceptar i ens hem abracat. A mi em queien llagrimots d emocio, llavors m ha pagat el bitllet (10 centims d euro) i m ha regalat un paquet de datils.
Momento magico
Viajando siempre hay algunos momentos magicos en los que una see pregunta si realmente esto no es un sueño
cuando cogi un autobus para ir a la terminal de autobuses todos los asientos femeninos estaban ocupados y unas mujeres me dijeron que me sentara en el ultimo asiento de hombres en el que a menudo se sientan algunas mujeres. Pues bien un hombre bastante mayor vino y me echo. Yo sin problemas me fui con la mujeres. El grupo de mujeres presentes se sintio avergonzado por la escena i una mujer mayor se levanto y me cedio su asiento, que conmovio el hecho y nos abrazamos. No basto con esto sino que pago mi billete (10 centimos de euro) y me regalo un paquete de datiles
Kandovan
Des de Tabriz he anat a Kandovan, l'anomenada mini Capadocia de l'Iran. Es nomes un poblet pero les antigues cases troglodites encara estan habitades. Com a la Capadocia, les cases han estat escarvades en un terreny volcanic i amb apariencia de boltets gegantins. Es un poble en el que el temps s'ha aturat es veuen rucs pel carrer, que els porten a buscar aigua, i fems i animals per tot arreu, encara que ja es comença a veure alguna casa amb souvenirs i alguna altra en que volen ensenyar l interior a canvi d una propina
M'ha sobtat que les dones totes anaven vestides amb vels estampats de coloraines, i tot aixo a nomes 50 quilometres de Tabriz on les dones majoritariament van fosques.
En general la gent sol ser molt amable i amb moltes ganes de parlar, sempre hi ha alguna excepcio, es clar. La gent no va a la cacera del turista intentant cobrar-li uns rials mes del que toca, sera que tenen pocc turistes. En el minibus d anada a Kandovan, en pujar una dona m'ha cridat i m'ha fet lloc al seu costat. La dona de 42 anys m explicat que treballava d enginyera agronoma en la ciutat de Osku i que aprofitava els 55 minuts de trajecte per estudiar angles, portava apunts i avui ha pogut practicar, hem estat xerrant tota l'estona, llavors m'ha ajudat a contratar un taxi per la resta del trajecte.
CASTELLA
Hoy des de Tabriz he ido a la mal llamadamini Capadocia iraniana Kandovan.
Es un pequeño pueblo donde alguna gente aun habita las casas trogloditas excavadas en la roca.
Es un pueblo perdido en el tiempo donde se ven burros y animales por las calles con alguna muestra de la llegada de un poco de turismo: algun sovenir, alguna gente que quiere mostrar su cassa a cambio de una propina. Y... algo realmente curioso los velos de lass mujeres son de colorines estampados cuando en tabriz a 50 kilometros casi todos los velos son osuros
Kurdistan
Aixo de no haver de pensar quan et timen es tot un descans.
Als paisos asiatics et timen una mica mes (al Vietnam) o una mica menys pero aqui et cobren el preu que toca facis la cara que facis.
Estic al Kurdistan Irani, la gent es molt amable, fa uns moments quan consultava al mapa per buscar un internet cafe un senyor parlant angles m ha demanat si em podia ajudar i m ha acompanyat a un internet cafe mes proper i mes rapid que el que jo buscava.
Mols homes porten el vestit tradicional kurd, i el porten tant treballadors com yupies.
Les dones porten el foulard menys arrapat al cap, algunes negres i molt be arreglades amb una mena de gabardina fins a sobre genoll i pantalo negre amb sabates de talo i algun adorno petit de color blanc al foulard, altres tambe negres pero embolicades de cap a peus amb un gran vel i altres tambe embolicades amb un vel de colorins i els pantalons que surten son estampats.
Una dona d aquestes darreres ha vingut a parlar amb mi al mig del carrer, com que no ens enteniem ha buscar una dona que sapigues angles i han comencat les preguntes de sempres. Xulissima
Ah no he vist cap mes guiri
CASTELLANO
No tener que estar pendiente de cuando timan a uno es fenomenal.
En Asia siempre mas o menos le estan timando a uno, Vietnam se lleva el primer premio.
Estoy en el Kurdistan iraniano, la gente es muy amable, le encanta hablar conmigo.
Muchos hombres visten el traje tradicional lo mismo para trabajar que para ir a la oficina. La mujeres van aliviando un poco el negro y algunas se envuelven en velos estampados en colores llamativos de los que asoman unos pantalones mas llamativos aun
Iran
.
Des d Estambul cap a Iran amb bus
Primer dia a Iran
Ha estat tot molt facil a les 9 del mati ja estava a Iran
Ahir a la 1 ½ vaig agafar un bus a Samson i a les 8 del mati arribava a Dogubayacit.
Immediatament les 8 persones que anavem a Iran hem pujat en un taxi compartit que ens ha portat a la frontera, alla la he passat a peu i sense problemes i amb 2 taxis mes ja estic a Maku en un hotel.
Un irani i la seva filla que parlaven una mica d angles m han ajudat a canviar i amb els taxis.
Be com que es ramadan no hi ha menjar enlloc, sort del meu pa amb melmelada que viatja amb mi.
CASTELLA
Primer dia en Iran.
Ha sido todo tan facil que a las 9 de la mañana ya estaba en Iran.
Ayer a la 1 ½ cogi un bus en Samson y a las 8 de la mañana he llegado a Dogubayacit.
Inmediatamente las 8 personas que nos bajamos para ir a Iran nos hemos subido a un taxi compatido que nos dejo en la frontera, Ha sido cuestion de cruzar a pie y al otro lado habia transporte con el que he llegado a Maku. Y aquí a descansar un poco para luego visitar el pueblo
Mako
3 setembre 2010
El poble es diu Mako i si no hi ha hagut un accident ha estat per casualitat.
Tothom mirant-me, feia anys que no em sentia tan observada, homes, dones i criatures badant i riguent. Si algun home no em veia ja se n encarregava la dona de donar-li un cop de colze.
Totes les dones vesteixen de negre, solen portar uns pantalons i sabates amb mitjons negres i un vel negre que els hi cobreix cap i cos fins als peus.
I jo pobreta amb un vestit fins als peus de color lila fosc amb algun to blanc amb una mocador lligat al cap blanc i negra i amb sandalies, he estat la admiracio.
Ha estat fantastic, he comprat un brot de raim en una paradeta al carrer a un home que parlava una mica d angles, no m ha volgut cobrar res i m he assegut a la paradeta del mercat una estona a xerrar.
Be m han acrivillat a preguntes, les de sempre: Quants fills tens?, de que fan?, quina es la teva feina?,
com es que viatges sola?, i el marit?.......
Aquest poble Mako estava en un dels molts camins de la ruta de la seda que anaven a Istambul, quedan molt pocs vestigis historics, dins del poble nom es una fortalesa ciutadela del fang, molt malmesa pero la vista des del lloc es espectacular. Mako esta en un canyo (nop men recordo del n om en catala) amb espectaculars muntanyes rocalloses completament pelades als dos costats.
Pel mati, dia 4 quan anava cap a l estacio de busos un flequer m ha regalat una coca, no ha volgut cobrar de cap de les maneres.
Taviz
Aixo es una gran ciutat, aqui ja moltes dones van maquillades, algunes condueixen cotxe, i tambe es veuen foulards de colors i algun abric beig
He visitat la Mesquita blava que es una meravella tot i que al S XVlll va estar mig enderrocada per un terratremol, estava tota ella exterior e interior recoberta de mosaics en tots de blau, ara ha estat recontruida respectant els mosaics antics que hi havia, sense afagir ni inventar res.
CASTELLANO
La experiencia en Mako ha sido fantastica, una unica turista en un pueblo de 12000 habitantes, no he pasado desapercibida para nadie. La gente ha sido muy amable conmigo, habiendome encontrado sin podrer pagar la compra en dos ocasione, eran regalos.
La experiencia en Mako ha sido fantastica, una unica turista en un pueblo de 12000 habitantes, no he pasado desapercibida para nadie. La gente ha sido muy amable conmigo, habiendome encontrado sin podrer pagar la compra en dos ocasione, eran regalos.
Tabriz
La gran ciudad del oeste, con la mezquita Azul que es una maravilla, aqui las mujeres ya se ven mas modernas, algo de colorido en su vestimenta.
En el bus he descubierto que los hombres entran y se sientan en la parte delantera i las mujeres en la trasera. Han sido muy amables conmigo las mujeres en el bus y muy charlatanas, entre todas componian algunas palabras en ingles para poder conversar
bybye New Zeland by bye
23 de febrer 4 am
Despres de passar uns dies a Auckland amb uns amics, estic esperant el vol per tornar a casa aixi que by bye
Despues de pasar unos dias en Auckland con unos amigos, estoy ya en el aeropuerto esperando el vuelo que me devuelva a casa
16 quilom etres a peu
Avui he fet el track de 16 quilometres des de la costa est a la uest.
El mes maco ha estat pujar al turo volcanic anomenat ONE TREE que havia estat un poble maori. L arrivada a la costa uest es una mica decevedora doncs es en una zona industrial amb autopista inclosa.
Auckland, Devonport
He anat en un barri que es diu Devonport amb el ferry. Alla he pujat a dos volcans el Mt Victoria primer i llavors al North Head. Des de tots dos la vista des de dalt es esplendida i tots dos estan foradats com un formatge de gruyere, com que estan enlairats i a l entrada d Auckland han servit de fort.
Quan els europeos varen arribar ja els maoris hi tenien forticicacions i mes endavant per proteguir se de l amenaca russa es va construir un autentic fort.
El dia era molt macu i m he banyat amb el bikini d emergencia a la platja que hi ha al peu del North Head.
--
tot el que menjo
http://manducajant.blogspot.com/
les meves fotos/my pictures
http://picasaweb.google.es/rmanell
ALL MY BLOGS
http://bloggerdebloggers.blogspot.com/
Quan els europeos varen arribar ja els maoris hi tenien forticicacions i mes endavant per proteguir se de l amenaca russa es va construir un autentic fort.
El dia era molt macu i m he banyat amb el bikini d emergencia a la platja que hi ha al peu del North Head.
--
tot el que menjo
http://manducajant.blogspot.com/
les meves fotos/my pictures
http://picasaweb.google.es/rmanell
ALL MY BLOGS
http://bloggerdebloggers.blogspot.com/
a Auckland de nou divendres 19 de febrer
Per fi he vist kiwis, es clar al zoologic,en tenen dos i estan en un lloc amb raigs vermells, per ells es de nit i nosaltres els podem veure corrent i menjant.
Al costat del zoologic hi ha un parc amb un estany amb l aigua que surt d uns rius subterranis ocasionats pels volcans. El parc hi ha moltissims anecs i cignes i tambe pukekos que acepten el pa dels visitants
Al costat del zoologic hi ha un parc amb un estany amb l aigua que surt d uns rius subterranis ocasionats pels volcans. El parc hi ha moltissims anecs i cignes i tambe pukekos que acepten el pa dels visitants
i encara a la bay of islands
Semble impossible que caminant una miqueta hom pugui arribar a platges on no hi ha ningu, per a mi es un gran plaer estar solo o quasi a la platja.
I despres cap al poble Paihia, on m he comprat un fish and chips i he anat a menjar a la platja com fan els kiwis
I despres cap al poble Paihia, on m he comprat un fish and chips i he anat a menjar a la platja com fan els kiwis
encara a la Bay of islands
Dilluns 15 de febrer 2010
Definitivament m he enamorat de la Bay of Islands
Avui he fet una passejada en vaixell de tot el dia per la badia i ha acavat de deixarme bocabadada.
Moltes illes, unes grans amb algunes cases, altres nomes son un roc, la mes famosa esta foradada i el vaixell passa per dins i les qwue mes m han agradat han set unes roques illes fetes de basalt prismatic al gavines al damunt que amb els seus excrement havien tenyit el basalt formant una bona paleta de colors.
Hem parat a la illa de Okaho per dinar de picnic, jo m he banyat i he estat recollint pallarines tota l estona.
Hem vist molts dofins que nadaven i jogaven al costat del vaixell.
I una cosa que mai habia vist abans, uns banc de peixos (mig metre de llargada) nadant superficialment. i que reflexaven la llum amb uns platejats preciosos.
En hostel on estic tambe es una passada, ple den jovent que treballen i viatjen que quan acaben la feina agafen un kayac i se n van a pescar i els vespres i sol haver intercanvi de menjar, de l pesca del dia.
Lunes 15 de febrero, 2010
Definitivamente me enamoro la Bay of Islands
Hoy hice un paseo por la badia de todo el dia en un tour organizado. Muchisimas islas, unas grandes y con algunas casas, otras tan solo un penasco y la mas conocida tiene un gran agujero por la que pasa el barco si el mar esta tranquilo i las que mas me gustaron fueron unas islas penascos de basalto prismatico con gaviotas viviendo encima i que con sus excrementos se ha formado una fantastica paleta de colores.
En nuestro viaje hemos visto muchos delfines, saltando y jugueteando junto al barco. Y unas cuantas bancos de peces (medio metro de largo) nadando muy cerca de la superficie reflejando un bello tono plateado.
DIMARTS 16 de febrer
He anat a veure un arbre kauri enorme, l unic que es va salvar de la tala, 2500 anys d antiquitat
Pel cami hem passat algun s pobles petitons maoris tots amb la seva casa de reunio.
sandboarding in the dunes
Paihia al costat de Waitinga on es va signar el tractat entre anglesos i maoris
Paihia junto a Waitinga donde se firmo el tratado entre ingleses y maoris
divendres 12 de febrer
He anat a Russell, mitja hora en ferry des de Paihia.
Es un dels llocs on primer es varen assentar els colonitzadors anglesos i va ser un lloc d on sortien les barques per capturar balenes. La vista des del turo on es va alzar la primera bandera anglesa, destruida en 3 ocasions pels maoris, ha estat fantastica.
Viernes 12 de febrero
He ido a Russell, media hora en ferry des de Paihia
Es uno de los primeros lugares donde los colonizadores se asentaron y una de lass primeras bases para la caza de ballenas. La vista des de la colina donde se alzo la primera bandera inglesa que los maories destruyeron en 3 ocasiones ha sido fantastica
dissabte
Reinga cape
El punt nord (quasi) de la illa nord, el lloc on el mar de Tasmania i l ocea Pacific es troben, el lloc es encantador i d una inmensitat que no atino a descriure. I aquí arrivaren els primer colonitazors de les illes del Pacific i que es coneixen amb el nom de maoris. Segons la legenda, despres de morts les animes passen per aquí i van a reunirse amb els seus avantpassats
Vaig haver d agafar un tour per anar hi doncs en aquest paisos tan civilitzats no hi ha tranport public.
Y DESPRES SURFING per les dunes. Hi ha unes dunes inmenses i vaig fer el que calia, tirarme duna avall en una taula de surf. Va ser fantastic, no em creia pas capac de fer una cosa aixi. Nomes hi havia un problema. Per pujar la sorra cremava com pot cremar uin diable.
Llavors varem veure una cosa bastant especial. En un lloc determinat un bosc d arbres kauris varen quedar enterrats amb sorra i aigua fa 40000 anys, s han conservat i ara els extreuen i en treballen la fusta i la resina
sabado 13 de febrero
El punto norte (hay un cabo Norte que lo supera) de la isla del norte, el lugar donde se encuentran las agua del Pacifico con las del mar de Tasmania. Inmenso, magico, lleno de leyendas.
Aquí avistaron las tierras los primeeros conquistadores provinientes de islas del Pacifico y conocidos ahora con el nombre de maoris. Según la leyenda las almas al morir pasan por este punto para ir a reunirse con sus antepasados.
SURFING EN LAS DUNAS. No crei que fuera a hacerlo pero si lo hice, subi y me deslice y lo pase fenomenal, expecto la subida sobre la arena caliente.
Vimos tambien algo excepcional, un lugar en el quedaron enterrados en tierra y agua, hace 40000 anos unos arboles llamados kauris y que se han conservado en perfecto estado. Ahora se trabaja la madera y la resina.
Paihia 1
Paihia
11 de febrer
Estic a la Bay of Islands, deixa sense respirarcio quan hom ho veu per primer cop, tal com la paraula diu es una badia plena de illetes, un centenar, segons la guia (des del port nomes n he pogut distingir mitja dotzena.
Passare uns dies aquí explorant la zona.
Avui he fet una caminada (4 hores ) a les catarates de Haruru, part de la caminada era dins d un manglar, es el que mes m ha agradat.
Estic en un hostel i una parella estaba cuinant un peix que acabaven de pescar, s anomena King fish, i me n han donat un tros que ara em menjare per sopar
11 de febrero
Estoy en la Bay of islands, que como su nombre indica es una bahia llena de islotes.
Pasare unos dias aquí explorando la zona, ahora que ya no tengo transporte propio.
Hoy fui a ver las cataratas de Haruru, y lo que mas mes gusto fue que parte de la caminata transcurre en medio de un manglar
Auckland
Auckland
La ciutat esta assentada damunt d una cinquentena de volcans el darrer del quals va fer explosio fa 600 anys.
Diumenge dia 7
El primer dia varem pujar a una torre de comunicacions, Sky Tower, de 300 m d alcada i que esta al bell mig de la ciutat, amb unes vistes extraordinaries de la ciutat, els volcans i la badia.
Dilluns dia 8
El segon dia amb un ferry varem anar a la illa volca Rangitoto, el volca mes novell de tots. Varem fer la caminata fins al crater i llavors ens varem banyar al mar.
Dimarts dia 9
Estic viatjant sola, la Lluisa ja esta de tornada a Girona. Avui he passat el dia al museu. Ha estat un meravella.
A mitja tarda he anat a Piha, una platja molt maca a uns 30 kilometres de Aukland, una platja amb sorres negres molt fines i uns doms volcanics dins del mar al costat de la platja.
La ciudad se asienta sobre una cincuentena de volcanes, el ultimo de los cuales exploto hace unos 600 anos.
Domingo dia 7
El primer dia subimos a la torre Sky Tower, de 300 metros de altura desde la que se divisa una vista extraordinaria de la ciudad, sus volcanes y el golfo.
Lunes dia 8
El segundo dia fuimos en ferry a la isla volcanica de Rangitoto, el volcan mas reciente de la zona, caminamos hasta el crater en la cima y luego fuimos a banarnos en el mar.
Martes dia 9
Estoy viajando sola pues Lluisa ya emprendio el viaje de vuelta. Hoy he pasado el dia en el museo. Es precioso, tiene una parte dedicada al mundo maori y otra de historia natural que comprende vulcanismo, animales y plantas.
Al atardecer he ido a Piha, una playa preciosa a unos 30 kilometros de Auckland, playa de arenas negras y con unos domos volcanicos en el mar, junto a la playa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)